 |
| Les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs |
Bon any nou a tothom!
Tot
segueix igual. La Terra segueix girant i la gent continua igual de crispada per l'Urdangarín, el cas Gürtel mentre la seva butxaca està cada cop més buida. Així que tot i que la cosa sembli que estigui a punt de petar (que ho dubto), de moment els mayes es van equivocar en el
pronòstic.
Com us deia. Tot resta igual. El meu bloc continua sent un vaixell fantasma navegant a la deriva. Amb un total de
quatre visites, comptant que dues provenen de la gent que m'estima i la resta de la gent
internauta que es cola per error. Les estadístiques continuen sent catastròfiques.
Però alto. Hi ha coses que canvien. Tot i que vaig acabar
l'any a l'atur, sense feina estable, (o també dit freelance, pels periodistes que creuen que amb aquesta paraula la seva situació laboral té més glamour) l'he començat treballant. Els únics inconvenients de la nova feina és que faig poques hores i el sou, podem dir que ja no sóc ni mileurista. Ara sóc cinquecento. Una super cinquecento. No cal que us especifiqui quan cobro, oi? Però com que diuen que ara ningú es pot queixar doncs prefereixo no lamentar-me perquè em responguin amb un "almenys tens feina", doncs què voleu que us digui. Mal de muchos, consuelo de tontos...
De
totes maneres, tot i trobar-nos a les portes del 2012, la meva primera entrada del bloc d'aquest any, i disculpin
el retard, em referiré a excursions lúdiques a les quals em
vaig dedicar l'any passat quan tenia els matins lliures. Activitats com
investigar la part desconeguda de la pròpia ciutat i perifèria, cosa que significa suar la cansalada i gastar molta sola de sabata. No és pas una feina estranya i inusual. L'exemple és que sovint no hi vaig pas sola sinó acompanyada de la Jaumeta, dona per qui sento una gran una devoció.
